Monero: No és l'ocell més primerenc, i encara tenint el cuc

Per què utilitzar enfocaments de codi obert i GPU fa de Monero un segon moviment intel·ligent al bosc de criptomoneda?

El Primer rep l'Ostra. El segon rep la Shell.
OR
Els pioners aconsegueixen Arrows. Els colons aconsegueixen la Terra.

Sí, com tot a la vida hi ha dues maneres de mirar qualsevol cosa. Ser el primer en qualsevol espai dota a aquest valent soldat d'un tremol d'avantatges i d'aquella cosa tan anhelada anomenada pes-marca-homònima. Bitcoin és sinònim de criptomoneda per al profà mitjà. Això compta.

Però també pot significar moltes fletxes al cos de la primera persona.

Bitcoin no va canviar la nostra manera de pensar sobre els diners i la velocitat de les transaccions. El va bolcar. Va venir com una força sísmica que va canviar totalment i irreconeixiblement el món de les finances i les transaccions comercials.

Tot i així, hi havia fletxes. Les preguntes i les lluites sobre l'anonimat i l'escalabilitat reals van començar a aparèixer. L'ús d'un determinat tipus d'equip de mineria (Application Specific Integrated Circuit o ASIC) tenia sentit per a l'algorisme fonamental, però també va fer que el joc fos car i ple de barreres d'entrada inesperades. Com es pot aconseguir una tracció i una resistència reals amb aquests reptes innats que la comunitat encara intentava embolicar?

Sí, les transaccions de criptomoneda no estan vinculades a la informació personal, però aquest atribut per si sol no fa que una moneda sigui anònima. Ajuntant segells de temps, zones horàries, patrons i visites de cartera: teòricament no era impossible rastrejar una transacció de criptomoneda fins a un usuari concret en el model original. També hi havia altres trampes i sots.

Igual que el car algorisme SHA-256 (els ordinadors ASIC són ràpids i intensius en càlcul, però poden cremar un forat a la cartera d'un miner i a la factura de l'electricitat, tots dos).

Igual que el límit màxim de mides de blocs que pesaven les transaccions amb retards durant l'ús màxim (només algú que pugui pagar comissions de transacció més altes pot superar aquest obstacle).

Com les preocupacions de seguretat sempre que els usuaris intentaven barrejar/rentar monedes per fer-les impossibles de localitzar.

S'estaven fent esforços per abordar aquests problemes, però clarament hi havia espai perquè algú que pogués manejar tres martells nous per colpejar els claus que d'alguna manera, fins ara, havien perdut.

Aquests van ser:

1. Comunitat de codi obert
2. Privadesa real i difícil d'abollar: en realitat no es pot localitzar
3. Un terreny de joc igual per als miners: amb una informàtica assequible i mides de bloc adaptables

Entra Monero. El segon motor que estava bé jugant amb la closca perquè bé, encara hi ha molt que es pot fer. I no només cortines decoratives, sinó alguna cosa substancial i que canvia la indústria.

Sí, Monero també és una criptomoneda descentralitzada, però ha estat gastant temps, passió, combustible creatiu, múscul del desenvolupament i recursos per afegir altres adjectius a la paraula "criptomoneda": coses com ara privades, no localitzables, adaptables i assequibles.

Amb una fórmula curosament elaborada per barrejar privadesa i assequibilitat amb el seu propi enfocament de l'algoritme de mineria, Monero va agafar les mateixes fletxes que van colpejar els seus predecessors i va fer una bona llista de punts per al que volia introduir.

A continuació s'explica com ha fet/està fent-ho:

1. Sense petjades, sense molles de pa:
   Monero s'enorgulleix i es diferencia de l'aplicació d'una manera sense precedents de fer transaccions (i usuaris) molt difícil de rastrejar, amb la combinació de signatures d'anell i adreces sigils. Quan un mecanisme intel·ligent barreja diferents entrades d'usuari, es fa gairebé impossible detectar identitats i aïllar els usuaris. Per tant, el gran benefici de la privadesa que no es pot arruïnar (a diferència d'altres criptomonedes on qualsevol destinatari/remitent de moneda pot veure la cartera de l'altre costat i saber quants criptomonedes s'hi carreguen). És difícil enllaçar transaccions a Monero a causa de la forma inherent que està dissenyat. Això és antagònic a la transparència de Bitcoin, però Monero creu més en la privadesa que en altres guanys d'un llibre major públic. Tingueu en compte també com les funcions de privadesa sempre activades de Monero acullen fins i tot els usuaris que no són tan sensibles a la privadesa en l'àmbit de la privadesa.
2. Ús d'una recepta de xarxa radical amb CryptoNote
   És un protocol innovador que es creu que va ser incubat per Nicolas van Saberhagen. A més, això s'adapta a tot tipus de tipus de músculs informàtics, de manera que fins i tot un usuari normal que no pot pagar els recursos ASIC pot aprofitar la informàtica GPU normal i (Voila!) Es pot dedicar a la criptomineria. Per afegir-ho, ara les mides dels blocs es poden ajustar i expandir automàticament, seguint el ritme dels volums de transaccions. La xarxa també enforteix els usuaris dels perills d'espidonar la xarxa passiva; i és, en conseqüència, segur i fàcil d'utilitzar alhora.

Això no vol argumentar que les fletxes mai bleguen ni desafien el segon motor. És excèntric en la privadesa i amigable amb els miners, però no sense la seva part de lluites.

Clons, s'esperava el progrés del "Projecte d'Internet invisible" (I2P) per a una major protecció contra l'espionatge, la interoperabilitat, la fungibilitat real i algunes llacunes encara existents en la privadesa (què passa, per exemple, quan dues sortides provenen de la mateixa transacció i s'utilitzen com a entrades per a una nova transacció: què tan bé funciona llavors les matemàtiques de la signatura de l'anell?) Monero també està intentant, i encara, trobar un bon terreny per plantar la seva tenda millor i més ajustada.

Però el que reconforta és aquesta sensació que donen aquests soldats de segona fila. Si no una altra cosa, fan olor d'això, i amb força.

"No serveix de res colpejar un objectiu, si es perd el punt".
Tortugues contra llebres – A veure qui coneix millor el camí.