Quatre grans idees errònies sobre les cadenes de blocs corporatives

La tecnologia Blockchain es considera revolucionària quan es tracta de sistemes de gestió de bases de dades i de manteniment de registres. Tanmateix, l'aparició de qualsevol nova tecnologia sol estar plena de confusió i error.

La tecnologia subjacent de la registre distribuït ha despertat un gran interès per part d'empreses de moltes indústries, ja que la cadena de blocs permet crear una versió única de dades fiables per als participants d'aquestes xarxes.

L'ús de la cadena de blocs, en essència, significa que les empreses estan ben protegides de les fuites de dades i que la informació del sistema utilitzat no està subjecta a canvis no autoritzats. També redueix la necessitat de les empreses d'invertir en solucions de ciberseguretat, recuperació de dades i còpies de seguretat.

Tot l'anterior és només una breu explicació de la tecnologia blockchain per a les empreses. Hi ha molta confusió pel que fa als seus usos potencials i reals. Vegem les idees errònies més comunes sobre les cadenes de blocs corporatives i intentem esbrinar què és què:

"La cadena de blocs corporativa pot canviar ràpidament les pràctiques empresarials"

Es diu que el tecnologia de la cadena de blocs té un futur ric i emocionant: des de l'ús en mesures de lluita contra incendis fins a la millora de l'economia i la societat en general. Però és possible alguna cosa d'això?

Resposta: en general, sí. La cadena de blocs pot provocar canvis greus en les indústries, especialment en la gestió financera i de la cadena de subministrament, i això només és qüestió de temps.

Un estudi recent diu que la gestió de la cadena de subministrament és la propera aplicació de la tecnologia blockchain, però no es generalitzarà en els propers 10 anys. Pel que fa al camp de les finances, els experts preveuen que pot trigar entre 5 i 25 anys.

"Les cadenes de blocs corporatives no són prou productives"

Una de les opinions habituals es deu al fet que conegudes cadenes de blocs de criptomonedes, com ara Ethereu i Bitcoin, no són prou ràpids. Realment són capaços de realitzar només desenes de transaccions per segon, i el temps de finalització de la transacció és d'un minut a diverses hores. Molts executius d'empreses es pregunten si les cadenes de blocs corporatives (privades) poden esdevenir una solució viable, donat el seu rendiment.

Les solucions tecnològiques corporatives estan dirigides a realitzar diverses tasques i, per tant, el rendiment de les cadenes de blocs corporatives pot variar en funció de factors com la complexitat dels tipus de dades informàtics, els contractes intel·ligents i el processament de les dades dels usuaris. Altres factors inclouen els tipus d'algorismes de consens utilitzats i el nombre de socis implicats per aconseguir-ho; així com el proveïdor de la infraestructura blockchain i el nivell de servei que ofereix.

Algunes aplicacions de les cadenes de blocs corporatives funcionen bé, cosa que pot satisfer les necessitats d'alguns tipus d'empresa. En un document d'investigació d'IBM, es documenta un exemple d'ús d'una cadena de blocs anomenada Fabcoin, que quan s'utilitzava una determinada configuració de xarxa arribava a una velocitat "molt alta": més de 1000 transaccions per segon. Malgrat que les cadenes de blocs encara no s'han implementat àmpliament, són inaccessibles i funcionen a una velocitat relativament baixa, el seu potencial de rendiment definitivament no està lluny.

"La cadena de blocs es pot utilitzar en qualsevol indústria, per a qualsevol cosa"

Hi ha una creença generalitzada que la cadena de blocs té un potencial enorme i pot canviar fonamentalment diverses indústries, com ara les finances, l'automoció, l'aviació, el transport marítim, les telecomunicacions i l'Internet de les coses (IoT), oferint una manera fiable de registrar transaccions en un registre digital, que també permet controlar la integritat de les dades.

Però què no pot fer blockchain?

La cadena de blocs no pot verificar i confirmar que certs tipus de dades siguin fiables. Per exemple, el cas quan un anunciant va pagar per un anunci destinat a un públic ric, però en canvi va a alguna mare soltera o, pitjor, a un bot. La tecnologia Blockchain, en aquest cas, és capaç de rastrejar els identificadors digitals dels consumidors de publicitat, però no les intencions de l'anunciant ni les característiques dels que la consumeixen.

Comprovar qui hi ha darrere d'aquest o aquell identificador digital simplement va més enllà de les capacitats de la tecnologia blockchain en la seva forma actual.

"Les cadenes de blocs corporatives són privades, segures i escalables".

Les cadenes de blocs es divideixen en dues grans categories: cadenes de blocs controlades (privades, privades) i públiques.

La cadena de blocs pública no té una autoritat de control i està descentralitzada. Això vol dir que tothom hi pot unir-se i convertir-se en membre del sistema. Alguns exemples de blockchains públiques són Bitcoin, Ethereum i Litecoin.

D'altra banda, les cadenes de blocs controlades (utilitzades habitualment per les empreses) són essencialment privades i connectades a un òrgan de govern centralitzat (el grup de persones). L'òrgan de control d'aquesta xarxa decideix qui pot participar en aquesta xarxa, quins són els seus drets i el nivell d'accés a determinats recursos.

Els problemes de confidencialitat a les cadenes de blocs corporatives solen sorgir a causa d'errors humans derivats de la prestació de determinats permisos i nivells d'accés als participants. De fet, aquestes cadenes de blocs privades (privades) no són privades per defecte. El problema és que a mesura que creix el nombre de participants de la xarxa "controlats", el control es fa més complex i els problemes d'escalabilitat augmenten.

Tot i que la tecnologia blockchain ens ofereix bones promeses, encara té molts problemes sense resoldre. L'equilibri adequat entre optimisme i realisme ens ajudarà a minimitzar les expectatives poc realistes de les cadenes de blocs.